L’arquitectura renaixentista a l’interior de les Terres de l’Ebre

La present exposició fotogràfica, pretén ser una mostra –incompleta- del patrimoni  renaixentista d’algunes poblacions de l’interior de les Terres de l’Ebre, el qual forma part d’un fons documental i museogràfic més extens, que en un futur no llunyà ha de materialitzar-se en el Centre d’Interpretació de l’Arquitectura del Renaixement.

Entre els anys 1570 i el 1620 hi ha un gran creixement  constructiu a les comarques interiors  de les Terres de l’Ebre (part meridional de la Terra Alta i del Matarranya i  els Ports de Morella) , aquesta empenta  constructiva té en  comú  la utilització estilística del renaixement, un renaixement tardà, realitzat per mestres d’obra del país, i  que no es dona a  cap altre indret més. Un exemple d’aquesta importància constructiva la tenim reconeguda en les declaracions de Conjunts Històrico-Artístics que han fet les administracions catalana i aragonesa en municipis com Orta, Arnes, Vall-de-roures, Calaceit i La Fresneda. Escenaris que han estat utilitzats freqüentment per filmar pel·lícules tan conegudes com: Libertarias, Terra i Llibertat, La mirada obliqua.., també alguns d’aquests edificis es troben reproduïts al  Poble Espanyol de Barcelona.

Tot aquest important patrimoni  arquitectònic , es troba actualment infravalorat pel que fa al  seu  estudi com a una unitat arquitectònica que defineix un territori, i també en la seva  difusió i promoció exterior. L’Ecomuseu dels Ports està treballant i dedicant recursos, des de l’any 2000, en l’estudi i recerca documental amb l’objectiu de crear un Centre d’Interpretació de l’Arquitectura del Renaixement, el qual a la vegada constitueixi un centre de difusió patrimonial per tal de contribuir al desenvolupament cultural, turístic i  per tant econòmic d’un territori prou necessitat d’aquestes iniciatives. Aquest Centre d’Interpretació s’ubicarà  a l’edifici del Convent dels Àngels d’Orta (Monument Històricoartístic), on s’explicaran les característiques arquitectòniques dels edificis, els seus constructors i també la societat i la economia que  van  fer possible la seva construcció, en un moment, en què –segons es pot llegir a l’Ajuntament d’Arnes-  “…anave lo blat a trenta sous la faneca”.